1968
Jaume Tres treballava com a mestre industrial en una fàbrica dedicada a les aixetes (Metal·lúrgica Carnisser). El 1968 va idear i dissenyar una nova aixeta per botes de vi que permetia que el líquid no fes escuma al sortir i a més impedia l’entrada de mosquits. Va patentar l’aixeta i la va instal·lar en una bodega per comprovar la seva eficàcia.
Al mateix temps, dos dels seus fills, Santi i Daniel, -que treballaven amb ell- van muntar un petit taller mecànic a Ordal, equipat amb maquinària de segona mà (torns, soldadors, serres) amb la finalitat de realitzar petites reparacions pel poble, realitzant soldadures per terceres persones o servint encàrrecs a serrallers.
1970
Els dos germans Tres decideixen abandonar Metal·lúrgica Carnisser i dedicar-se únicament al seu petit taller, que augmentava comandes cada dia. Van animar al seu pare a unir-se a ells i van fundar Altacruz, un taller que subministrava peces a varis fabricants d’aixetes i on desenvoluparen les primeres aixetes per botes de vi a partir de l’invent inicial de Jaume Tres.
1971
Sense deixar de treballar en altres encàrrecs, van començar la mecanització i muntatge de les aixetes de vi per poder-les comercialitzar. El primer comprador del producte va ser Pere Puig, de la Ferreteria Ustrell de Vilafranca del Penedès, qui va contribuir a la venda d’aquesta aixeta des del seu establiment a les comarques properes, grans productores vitivinícoles.
1972
L’activitat que els hi proporcionava millors beneficis era les aixetes de vi, per la qual cosa van decidir dedicar-se exclusivament a la seva producció. A través de la contractació d’un enòleg de prestigi i de l’acord amb la Ferreteria Ustrell com a distribuïdor, rebien les inquietuds i necessitats dels clients per ampliar la seva gamma de productes. Poc a poc, el seu esforç va ser reconegut per nous compradors a la resta d’Espanya i a França.
1975
Un altre fill de Jaume Tres, Joan Josep, va entrar a treballar al taller. El 1975 van incorporar la fabricació d’aixetes per unies i pel sector sanitari. D’aquesta manera, l’empresa passa a dir-se Grifería TRES.
1978
TRES llança al mercat espanyol la seva primera aixeta monocomandament, fruit de múltiples esforços en disseny de nous mecanismes i productes.
1979
El creixement de TRES ja era considerable i els tres germans acorden el repartiment de les funcions executives de l’empresa. El Santi es va responsabilitzar de l’àrea comercial i administrativa; el Daniel es va encarregar del desenvolupament de nous productes, oficina tècnica, relacions amb proveïdors i del personal; el Joan Josep es va encarregar de dirigir la producció i la fàbrica. El seu pare continuava treballant incansablement al taller. Jaume Tres, com inventor nat, no parava de crear patents i aportar solucions innovadores a les necessitats dels seus clients.
1985
A mida que el negoci va creixent, un dels objectius és deixar la producció externa de parts de les seves aixetes per començar a fabricar íntegrament al taller. Poc a poc, tot el procés de fabricació es realitza a TRES.
1993
TRES amplia les seves instal·lacions traslladant part de la seva producció a Vallirana (molt a prop de la fàbrica inicial d’Ordal), en un complex de naus i oficines de més de 35.000 m².
1994
Seguint les directrius que Jaume Tres impregnà a l’empresa en els seus inicis, TRES respon a les necessitats dels seus clients i a la contribució a la millora de la societat. El 1994 llança al mercat monocomandaments ecològics que incorporen un regulador de cabal que permetia estalviar fins un 50% d’aigua i també un sistema d’obertura en aigua freda que evitava l’encesa innecessària de l’escalfador permetent estalviar energia.
2011
Neix Fundació Privada Jordi Tres Casas, que pretén ser un petit testimoni de com una empresa i un empresari poden retornar a la societat part del que han rebut d’ella donant suport a iniciatives locals que ajuden a millorar la qualitat de vida de les persones menys afavorides i amb risc d’exclusió social i que aquestes actuacions generin valor tant per la societat com per l’empresa.
2016
El Grup TRES creix amb l’adquisició de l’empresa Bnstar, on s’executen tots els projectes enfocats a les noves tecnologies.
grans idees...
Tres va iniciar la seva activitat el 1968
a la zona vinícola del Penedès.
A partir de la creació d’aixetes per botes de vi sorgeix l’esperit industrial de Tres.
grans idees...
a la zona vinícola del Penedès.
A partir de la creació d’aixetes per botes de vi sorgeix l’esperit industrial de Tres.
1968
Jaume Tres treballava com a mestre industrial en una fàbrica dedicada a les aixetes (Metal·lúrgica Carnisser). El 1968 va idear i dissenyar una nova aixeta per botes de vi que permetia que el líquid no fes escuma al sortir i a més impedia l’entrada de mosquits. Va patentar l’aixeta i la va instal·lar en una bodega per comprovar la seva eficàcia.
Al mateix temps, dos dels seus fills, Santi i Daniel, -que treballaven amb ell- van muntar un petit taller mecànic a Ordal, equipat amb maquinària de segona mà (torns, soldadors, serres) amb la finalitat de realitzar petites reparacions pel poble, realitzant soldadures per terceres persones o servint encàrrecs a serrallers.
1970
Els dos germans Tres decideixen abandonar Metal·lúrgica Carnisser i dedicar-se únicament al seu petit taller, que augmentava comandes cada dia. Van animar al seu pare a unir-se a ells i van fundar Altacruz, un taller que subministrava peces a varis fabricants d’aixetes i on desenvoluparen les primeres aixetes per botes de vi a partir de l’invent inicial de Jaume Tres.
1971
Sense deixar de treballar en altres encàrrecs, van començar la mecanització i muntatge de les aixetes de vi per poder-les comercialitzar. El primer comprador del producte va ser Pere Puig, de la Ferreteria Ustrell de Vilafranca del Penedès, qui va contribuir a la venda d’aquesta aixeta des del seu establiment a les comarques properes, grans productores vitivinícoles.
1972
L’activitat que els hi proporcionava millors beneficis era les aixetes de vi, per la qual cosa van decidir dedicar-se exclusivament a la seva producció. A través de la contractació d’un enòleg de prestigi i de l’acord amb la Ferreteria Ustrell com a distribuïdor, rebien les inquietuds i necessitats dels clients per ampliar la seva gamma de productes. Poc a poc, el seu esforç va ser reconegut per nous compradors a la resta d’Espanya i a França.
1975
Un altre fill de Jaume Tres, Joan Josep, va entrar a treballar al taller. El 1975 van incorporar la fabricació d’aixetes per unies i pel sector sanitari. D’aquesta manera, l’empresa passa a dir-se Grifería TRES.
1978
TRES llança al mercat espanyol la seva primera aixeta monocomandament, fruit de múltiples esforços en disseny de nous mecanismes i productes.
1979
El creixement de TRES ja era considerable i els tres germans acorden el repartiment de les funcions executives de l’empresa. El Santi es va responsabilitzar de l’àrea comercial i administrativa; el Daniel es va encarregar del desenvolupament de nous productes, oficina tècnica, relacions amb proveïdors i del personal; el Joan Josep es va encarregar de dirigir la producció i la fàbrica. El seu pare continuava treballant incansablement al taller. Jaume Tres, com inventor nat, no parava de crear patents i aportar solucions innovadores a les necessitats dels seus clients.
1985
A mida que el negoci va creixent, un dels objectius és deixar la producció externa de parts de les seves aixetes per començar a fabricar íntegrament al taller. Poc a poc, tot el procés de fabricació es realitza a TRES.
1993
TRES amplia les seves instal·lacions traslladant part de la seva producció a Vallirana (molt a prop de la fàbrica inicial d’Ordal), en un complex de naus i oficines de més de 35.000 m².
1994
Seguint les directrius que Jaume Tres impregnà a l’empresa en els seus inicis, TRES respon a les necessitats dels seus clients i a la contribució a la millora de la societat. El 1994 llança al mercat monocomandaments ecològics que incorporen un regulador de cabal que permetia estalviar fins un 50% d’aigua i també un sistema d’obertura en aigua freda que evitava l’encesa innecessària de l’escalfador permetent estalviar energia.
2011
Neix Fundació Privada Jordi Tres Casas, que pretén ser un petit testimoni de com una empresa i un empresari poden retornar a la societat part del que han rebut d’ella donant suport a iniciatives locals que ajuden a millorar la qualitat de vida de les persones menys afavorides i amb risc d’exclusió social i que aquestes actuacions generin valor tant per la societat com per l’empresa.
2016
El Grup TRES creix amb l’adquisició de l’empresa Bnstar, on s’executen tots els projectes enfocats a les noves tecnologies.
